15-11-2015 AMB M DE MARATÓ.

Amb M de Marató

“Que el cos sàpia que la ment pot”

        

Marató Valencia'15, abans de la batalla

    Després de 4 mesos d'intensos entrenaments i diferents curses realitzades, arribava el moment clímax de la preparació: la Marató de València. Pel camí s'ha sofrit, s'han viscut moltes emocions i han passat molts moments de diversió i germanor. Tot això, juntament amb les lesions, quedava enrere, guardat en les cames de cadascun dels valents que havia pres la decisió d'enfrontar-se al repte de Filípides. Les cartes estaven jugades i la il·lusió i els nervis pels núvols. A les 7 del matí del diumenge eixia l'expedició des de Sueca. Cada corredor amb diferents intencions, motivacions i ritmes de carrera. Però tots amb el mateix objectiu, acabar la carrera, guanyar-li la lluita al cos i poder dir amb veu alta: He pogut. Ho he fet. Soc un finisher!

            Amb totes aquestes circumstàncies prèvies es donava l'eixida a les 9 del matí,  en una edició que apuntava cap als rècords i amb un oratge immillorable (potser massa “caloret” per a l'època). De primer, vora 17000 desafiants a la distància reina (rècord), altres 8000 participants del 10k i entre tots ells, 37 corriols. 37 persones humils i treballadores que durant el seu temps d'entrenament han conviscut amb la difícil missió de compaginar la vida personal amb la preparació de la carrera. És per això que, ahir diumenge, no corrien sols. Molts corrien espentats per la família, amics i persones que per desgràcia ja no ens acompanyen físicament però que mentalment sempre ajuden a donar-nos ales per a VOLAR. Perquè durant l’intens viatge que duren els 42 quilòmetres el corredor sap que el camí va a ser dur i llarg però que la glòria de xafar l’estora blava que suposen els últims 195 metres, serà per a sempre. Perquè viure una marató és fer un viatge, recórrer un camí amb les cames, amb el cor i amb el record dels més arrimats.

            Durant la carrera, la gent es volcava en animar als corredors. Milers i milers de persones es tiraren al carrer per portar cap a la meta als participants en un ambient impressionant. Tot i això, la duresa de la prova començava a fer efecte entre els corriols, especialment a partir del quilòmetre 30, on comença el popular mur. Però enguany, res podia parar amb la força dels nostres i tots i cadascun d'ells pogueren creuar la línia de meta, alçar els braços i demostrar-li al cos que la ment sabia que podien fer-ho.

            El temps emprat és relatiu ja que la lluita és individual contra el cronòmetre. Per tant, cal llevar-se el barret i reconèixer el mèrit d'aquells que han fet possible aquesta feta i que, com déiem abans, han pogut fer-ho. El reconeixement en forma de medalla és el mateix per a tots, és allò que ens fa igual i que ens diu que hem tornat a véncer.

Ells i elles són: Moha Chej (amb l'acompanyament incansable a la bicicleta de Voro), Damián Salvador “Maquineta”, Juan Antonio Ferrando “Jota”, Miguel Almodóvar, Juanlu Merino, Voro Sapiña, Paco Espasa, Carlos Miragall “Boleta”, David Ferrando, Luis Ortells, José Sancho, Carlos López, Toni Martínez “L’infiltrat”, Josep Fuster, Lucas Soler, Miguel Ángel Gorris, Ernest Martínez, Blanca Fuentes, Dani Soler “Relámpago”, Rafa Orts, Joan Aliaga, Vicent Hernàndez, Vicent Pedrós, Miguel Ángel Ferri, Maria José Soler “Kira”, Paula Campillo, Patricia Peñalosa, Emilio Gorris (no ens oblidem d’Arnau), Xavi Miragall “Bola”, Cheli Fuster, Sales Gutiérrez, José Daniel Llopis “Peluquero”, Àngels Aznar (i Toni Segarra), Elena Ferrando, Clara Muñoz, Enric Riera, Alicia Rocher (amb l’ajuda del míster Vicent) i Júlia Iborra “La presi”.

A tots ells la més sincera enhorabona. Sou l’orgull del club i del poble i un bon espill on es miren els xiquets que estan començant a practicar aquest bonic esport.

CARLOS MIRAGALL COLOMAR

CA CORRIOLS SUECA

Fotos al facebook