Boston 1967, Kathrine Switzer inscrivint-se amb un pseudònim per a què
l’organització no se n’adonés que era una dona, va aconseguir córrer la marató malgrat les adversitats que li van aparèixer durant el
recorregut. Avui en dia és cada vegada més estrany que les dones no siguen
partícips en les carreres populars i poc a poc va augmentant el nombre
d’atletes, corredores o “runners”, tal vegada gràcies a ella o per moda.
Cinta Sancho i Àngels Vidal, entren juntes a meta |
Les més menudes van ser durant 300m les protagonistes ja que van ser les
encarregades d’obrir la cursa. Les
primeres en recórrer el circuit que aquest any s’ha vist alterat i s’ha hagut
d’ampliar fins als 6.800m, van ser les
suecanes Cinta Sancho i Àngels Vidal. La tercera classificada, atleta i
entrenadora del club organitzador va ser Ànima Polo. Blanca Fuentes del Club
d’Atletisme Corriols entrava quarta a meta i es proclamava primera local.
Eixida de la marxa |
Els Corriols comptaven amb 45 representants encara que el premi al club més
nombrós amb una desena de corredores, va ser el club de córrer Peus Quets.
A la plaça de l’ajuntament es concentrava un miler de persones que donaren
ales a les corredores amb els seus ànims. Després de passar l’última, començava
la marxa amb altre rècord de participació. El recorregut va acabar com el de la
carrera, a l’estadi municipal on la festa continuava amb les classes de zumba
acompanyades per les altes temperatures mentre els més menuts podien gaudir
dels castells inflables instal·lats al camp de gespa. Per concloure amb
l’esdeveniment, es van entregar els trofeus a les guanyadores.
Finalment, com a participant de la
III edició, com a atleta, com a membre de Corriols i com a
dona, vull donar les gràcies a les persones que han fet possible aquesta
carrera, des de l’organització on hi ha hagut moltes hores de treball, passant
per totes les que s’han animat a participar d’un matí diferent i per les que ho
tenen per costum, passant també per tota la gent de la marxa que feia aborronar
quan passaves per la plaça fins a tots els que heu ixit al carrer per animar o
per curiositat.
L’any que ve tornarem a tenyir els carrers i l’estadi de color rosa. Perquè
no perdem feminitat per fer més esport i perquè no som menys dones per córrer!
Laura Pérez Rocher
No hay comentarios:
Publicar un comentario