Amb M de Marató
“Que el cos sàpia que la ment pot”
 |
| Marató Valencia'15, abans de la batalla |
Després
de 4 mesos d'intensos entrenaments i diferents curses realitzades, arribava el
moment clímax de la preparació: la Marató de València. Pel camí s'ha sofrit,
s'han viscut moltes emocions i han passat molts moments de diversió i germanor.
Tot això, juntament amb les lesions, quedava enrere, guardat en les cames de
cadascun dels valents que havia pres la decisió d'enfrontar-se al repte de
Filípides. Les cartes estaven jugades i la il·lusió i els nervis pels núvols. A
les 7 del matí del diumenge eixia l'expedició des de Sueca. Cada corredor amb
diferents intencions, motivacions i ritmes de carrera. Però tots amb el mateix
objectiu, acabar la carrera, guanyar-li la lluita al cos i poder dir amb veu
alta: He pogut. Ho he fet. Soc un finisher!
Amb
totes aquestes circumstàncies prèvies es donava l'eixida a les 9 del matí, en una edició que apuntava cap als rècords i
amb un oratge immillorable (potser massa “caloret” per a l'època). De primer,
vora 17000 desafiants a la distància reina (rècord), altres 8000 participants
del 10k i entre tots ells, 37 corriols. 37 persones humils i treballadores que
durant el seu temps d'entrenament han conviscut amb la difícil missió de
compaginar la vida personal amb la preparació de la carrera. És per això que,
ahir diumenge, no corrien sols. Molts corrien espentats per la família, amics i
persones que per desgràcia ja no ens acompanyen físicament però que mentalment
sempre ajuden a donar-nos ales per a VOLAR. Perquè durant l’intens viatge que
duren els 42 quilòmetres el corredor sap que el camí va a ser dur i llarg però
que la glòria de xafar l’estora blava que suposen els últims 195 metres, serà
per a sempre. Perquè viure una marató és fer un viatge, recórrer un camí amb
les cames, amb el cor i amb el record dels més arrimats.
Durant
la carrera, la gent es volcava en animar als corredors. Milers i milers de
persones es tiraren al carrer per portar cap a la meta als participants en un
ambient impressionant. Tot i això, la duresa de la prova començava a fer efecte
entre els corriols, especialment a partir del quilòmetre 30, on comença el
popular mur. Però enguany, res podia parar amb la força dels nostres i tots i
cadascun d'ells pogueren creuar la línia de meta, alçar els braços i
demostrar-li al cos que la ment sabia que podien fer-ho.
El
temps emprat és relatiu ja que la lluita és individual contra el cronòmetre.
Per tant, cal llevar-se el barret i reconèixer el mèrit d'aquells que han fet
possible aquesta feta i que, com déiem abans, han pogut fer-ho. El
reconeixement en forma de medalla és el mateix per a tots, és allò que ens fa
igual i que ens diu que hem tornat a véncer.
Ells i elles
són: Moha Chej (amb l'acompanyament incansable a la bicicleta de Voro), Damián
Salvador “Maquineta”, Juan Antonio Ferrando “Jota”, Miguel Almodóvar, Juanlu
Merino, Voro Sapiña, Paco Espasa, Carlos Miragall “Boleta”, David Ferrando,
Luis Ortells, José Sancho, Carlos López, Toni Martínez “L’infiltrat”, Josep
Fuster, Lucas Soler, Miguel Ángel Gorris, Ernest Martínez, Blanca Fuentes, Dani
Soler “Relámpago”, Rafa Orts, Joan Aliaga, Vicent Hernàndez, Vicent Pedrós,
Miguel Ángel Ferri, Maria José Soler “Kira”, Paula Campillo, Patricia Peñalosa,
Emilio Gorris (no ens oblidem d’Arnau), Xavi Miragall “Bola”, Cheli Fuster,
Sales Gutiérrez, José Daniel Llopis “Peluquero”, Àngels Aznar (i Toni Segarra),
Elena Ferrando, Clara Muñoz, Enric Riera, Alicia Rocher (amb l’ajuda del míster
Vicent) i Júlia Iborra “La presi”.
A tots ells
la més sincera enhorabona. Sou l’orgull del club i del poble i un bon espill on
es miren els xiquets que estan començant a practicar aquest bonic esport.
CARLOS
MIRAGALL COLOMAR
CA CORRIOLS
SUECA
