En un
dia declarat popularment com de “pel·lícula i manta”, una bona expedició de
corriolers es va desplaçar el passat diumenge fins a la ciutat de Vinaròs per
tal de disputar la 1a prova del Circuit Autonòmic de Camp a Través. Ja se sap
que la bogeria dels corredors de vegades arriba fins a límits insospitables i
aquesta vegada no era menys. El dia amaneixia lleig, plujós i carregat
d’incerteses per als valents que havien decidit matinejar i desplaçar-se fins a
la ciutat de la província de Castelló.
Enguany
es disputava la 33a edició del cross de Vinaròs i suposava el punt de partida
del circuit autonòmic. Es tractava d’una prova organitzada per la Federació
d’Atletisme de la Comunitat Valenciana (FACV) i per tant, s’havia d’estar
federat per poder participar. En aquest cas, hi havia diversos atletes del
nostre club que, per raons d’aspiracions esportives, participaven baix la
representació d’un altre club però que acostumen a lluir habitualment el color
groc a les carreres populars que disputen. Tots ells, la majoria xiquets i
xiquetes del club, es mereixen tot el respecte dels presents donat les
condicions atmosfèriques en el moment de realitzar la competició.
I és
que tal era la quantitat d’aigua que hi havia, que acabaren plens de fang i en
ocasions fins al genoll d’aigua. Ja se sap d’avantmà en quines condicions es
disputa un cross però en aquest cas va ser desmesuradament dur i les imatges
parlen per sí mateixa.
Si
resumim la participació corriolera en les categories inferiors, destaquem als més
menuts, especialment les germanes Maria i Alba León i Dídac Ibiza que van fer
la carrera quan més plovia. Per altra banda, Aina Pérez no aconseguia acabar el
cross degut a una recaiguda en el turmell. En categoria junior promesa, Joan,
Laura i Blanca realitzaren uns extraordinaris registres i continuen progressant
a les ordres del CA Silla. Pel que fa a la participació dels veterans, Vicent
Pérez i Miguel Ángel Ibiza acabaren amb bon temps mentre que Julián León es
retirava de la prova amb dolors al genoll.
Amb
les sabates carregades de fang i l’ànima carregada d’esperances, els nostres
corriolers tornaven satisfets a casa, com qui torna d’una batalla amb la
mentalitat que el dia ha sigut dur, però que ha valgut la pena. Així som els
corredors, gent estranya, incapaços de parar de córrer per tal d’aconseguir
allò que ens proposem. Humils i grans a la vegada i amb un esperit runner, un
esperit corrioler.
A
volar!
CARLOS MIRAGALL COLOMAR
No hay comentarios:
Publicar un comentario