16-11-2014 NENIKHAMEN O COM VÉNCER A LA MARATÓ

Encara amb llàgrimes als ulls i dolor a les cames, comence a escriure aquesta crònica on pretenc comunicar que els nostres corriolers han fet història. Però abans de relatar el que va passar  ahir, hem de tornar enrere en el temps i saber a què s’enfrontaven els vora 13.000 atletes que disputaren la marató de València.

Conten les llegendes que allà per l’any 490 aC, Filípides, un missatger grec, va recórrer la distància que separa les ciutats de Maratón i Atenes per anunciar que havien guanyat en combat la guerra contra els perses. Una vegada va arribar a la capital va pronunciar les següents paraules: nenikhamen. Hem guanyat! Aquesta història s’ha convertit en llegenda amb el pas del temps i l’ha fet símbol de la carrera popular més emblemàtica del món: la marató.

Uns pocs dies abans de la marató, milers de suecans presenciaven el camí de Fernando Llopis, pare d’Àngel. Baix la popular frase “Tots som Àngel”, Fernando recorria en pràcticament una setmana la distància que separa Madrid i València. Durant una part del recorregut, un dels nostres corriolers, els va acompanyar per donar-los suport anímic. Ahir, a la marató, acabaren amb el seu repte solidari amb donant un bany de humanitat als presents. I és que la marató és precisament açò: humanitat.

Maratonians Valencia'14

            Una humanitat que han compartit 31 persones del nostre poble, del nostre club. Humils atletes que s’han enfrontat al gran repte i que també han fet història. Han guanyat! Han vençut al seu cos, a la seua ment i a la història personal de cadascú. Tots lluiran amb orgull la medalla que atorga l’organització a cadascun dels finishers, corredors que acaben la prova. Perquè ací, el temps emprat dona igual. El més important és passar la línia de meta i cridar ben alt que sí. Que tu sí que pots!

Perquè quan una persona es prepara per a fer una prova així ho fa amb el coneixement que el camí va a ser dur i llarg però que la glòria de xafar l’estora blava que suposen els últims 195 metres, serà per a sempre. Perquè viure una marató és fer un viatge, recórrer un camí amb les cames, amb el cor i amb els records. I sinó que li ho diguen a Luis, que va acabar la marató després d’haver sofrit uns dies abans un accident de moto; o Blanca, amb un virus estomacal que la deixava pràcticament sense forces; o Emilio, que havia patit un inesperat esguinç; o Vicen, que estic convençut que la va fer amb el cor; o Dani, que debutava en la distància per collons i per son pare; o Damián, que aconseguia baixar de les 3 hores; o Jota i Clara, que celebraven el seu aniversari de boda en la línia de meta. Aquesta crònica va per ells i per tots i cadascun dels 31 corriols que van córrer ahir a València i que van véncer al seu cos i a la seua ment. Enhorabona campions!

També volia dedicar aquesta crònica als familiars, al gran suport tècnic que ens ha acompanyat durant tota la preparació i que s’han mostrat fidels al nostre repte, animant-nos en cada moment i pegant-nos una empenta moral cap a l’objectiu. Sou molt grans i amb la vostra ajuda ens feu indestructibles. Gràcies!

Per últim, voldria acabar la crònica amb una cita del mític Emil Zatopek que resumix amb poques paraules l’essència de la marató. Deia, “Si vols córrer, corre un quilòmetre. Si vols experimentar una vida diferent, corre una marató”.

CARLOS MIRAGALL COLOMAR

C.A. CORRIOLS SUECA

*Maratonians: Damian, Ernest, Jota, Carlos López, Lluc, Carlos Miragall, Vicent Boscà, Carlos Mateu, Miguel Ángel Gorris, Raquel, Helena, Julia, Pascual, José Llopis, Fernando, Dani Soler, José Pastor, Vicent Hernández, Sales, Paco, Ali, José Mulet, Vicent Noverjes, Javi Miragall, Toni Clari, Clara, Blanca, Emilio, Vicen, Luis i Maria José.


Resultats Marató

Resultats 10K