Avui, diumenge he tingut l'oportunitat d'observar detingudament, el final de la mitja marató de Gandia i la del 10k.Per a alguns ha sigut una cursa més, una mitja més. Per a altres, ha sigut la primera, el començament de la bogeria. He pogut contemplar tota mena d'emocions: he vist somriures, llàgrimes, familiars que botaven d'alegria quan veien que al seu pare,mare,parella etc, els faltaven sols 300 metres per a completar la distància, he vist com companyes i companys del club s'agafaven les mans per a entrar a meta i fins i tot, he vist complir promeses. Mai ve malament, seure a la gespa i fixar-se el que passa al teu voltant. Sense quasi adonar-me’n, he disfrutat d’aquest matí atlètic des d’altre punt d’on ho solc fer.
Tant Maria José Soler com Enrique
Iborra, s’han estrenat aquest matí en els 21 km i ho feien amb un somriure
d’orella a orella, orgullosos d’haver superat una xicoteta barrera i un gran
objectiu. N’estic segura que ha sigut sols la primera i en venen moltes més! Juan
Antonio Ferrando i Damián Salvador, han sigut els primers Corriols en creuar la
meta seguits per Vicent Bosca, Lucas Soler, Juan Antonio Mateo, Carlos López,
Carlos Miragall, Carlos Mateu, Ernest Martínez, Vicen Alemany que entrava
juntament amb la seva companya Blanca Fuentes, Valentí Parrell, Carlos Pérez,
Julia Iborra, Maria José Soler, Sales Gutierrez i Enrique Iborra. A la
distància del 10k i no menys important, hem tingut també representació
grogueta. Les nostres representants eren : Sofía Sospedra, mª Jesús Ferrús i
Clara Muñoz.
Per si no teníem prou, Lluis
Ortells Momparler, ens ha demostrat aquesta vesprada des de Nova York, que la
feina ben feta te la seva recompensa després d’haver completat la marató que es
disputava a la gran ciutat amb un temps final de 3 hores i 38 minuts! Per
alguns ha sigut una xicoteta batalla ja que al dia 17 s’han de veure de cara a
cara amb els 42 km. El treball, mal o bé, està fet, no hi ha volta de fulla.
Sols espere que gaudiu d’aquest dia, que compliu els objectius i d’aquest
esport (durant molt de temps) . Recordeu, que covards són aquells que critiquen
sense saber tota la feina que hi ha darrere i que no són capaç de fer el que
tots vosaltres esteu fent. I si algú pensa que córrer es de covards, està bé,
m’agrada ser-ho.
Laura Pérez Rocher
No hay comentarios:
Publicar un comentario