Barcelona, 16 de març de 2014.
Ja puc dir que he acabat
la meua primera marató, estic emocionada perquè acabar-la ja fa sempre molta
il·lusió, però encara estic més impressionada per com de bé ha estat córrer-la.
La veritat és que, malgrat tot el que havia sentit a parlar d’ella, de tot el
que m’han contat, el que he llegit i el que he vist, viure-ho ha sigut molt
diferent del que m’esperava.
He format part d’un exèrcit de quasi divuit-mil persones.
Si el soldat grec Filípides haguera estat acompanyat com nosaltres segurament
portaria amb ell tot l’exèrcit grec. Per sort nosaltres no morim d’esgotament,
des dels impressionants atletes d’elit fins a cadascú de nosaltres,( i parle de
nosaltres perquè no pots evitar de sentir-te en certa forma identificat amb la
gent que corre amb tu) porta el seu ritme, el que sap que pot portar, les seues
provisions i el seu ànim infatigable.
He sigut un poc temerària, m’he planificat a mi mateixa
l’entrenament per a la marató i l’he fet sola. També he comés algun que altre
error de principiant anant per damunt del meu ritme al pas de la mitja marató
per la Meridiana que he pagat un poc més avant durant uns quants quilòmetres
que he hagut d’afluixar molt el ritme. Però m’he recuperat, m’he recuperat
d’una manera que no sabia ni que es podia fer i allò del “mur” de que parla tot
el món, no ho he notat. De fet els trenta quilòmetres han tingut una agradable
sorpresa perquè alguns companys de carrera de quan vaig estudiar ací estaven al
públic per animar-me, i ho han fet, he estat molt contenta de veure’ls.
He conegut alguna gent durant la carrera, m’han parlat de
futbol, m’han ajudat a portar el ritme, i fins i tot m’han donat de les seues
provisions en el moment en que estava més fotuda cap al quilòmetre 25 o 26.
També he trobat persones que coneixia, perquè el món és un mocador, que també
m’han acompanyat i que m’he alegrat molt de trobar.
En resum, més que una carrera és una excursió, cansada,
amb el seu punt de gesta, que necessites molta voluntat per a acabar, però no
per això menys divertida i impressionant. Estic molt contenta d’haver escollit
Barcelona per a fer els meus primers 42.195 metres corrent: M’ha encantat la
part, pel quilòmetre 32 i 33 per on es veia la mar després d’una xicoteta
pujada, i m’ha fet gràcia veure la Sagrada Família allà pel quilòmetre 16, i
passar per baix de l’Arc del Triomf pel quilòmetre 36.
Ha fet un dia esplèndid i ha sigut un dia preciós per a
mi, ni m’explique com després de 3 hores i 45 minuts corrent encara es poden
tenir ganes de passejar i celebrar-ho com he fet, però això és la emoció. Estic
molt agraïda a la meua família per estar allí quan la necessitava, perquè els
seus ànims han sigut una espurna d’energia per al meu cap cansat, i també als
Corriols perquè són el meu món protegit dintre d’aquesta mania nostra tan
addictiva que és córrer i perquè he volat a través de les seves ales i la seva
confiança en mi.
Corriols, com
sempre, a volar! No parem mai de fer allò que tant ens agrada i tant de bé ens
fa.
Ànima
Polo – Atleta i entrenadora
